I per fi arriba aquell moment! Quan veig la cara dels meus clients en veure el projecte realitzat, em connecta a la sensació de quan recollia les notes d’un examen i estava segura que m’havia anat bé… És aquella mateixa il·lusió davant l’objectiu complet, la que avui em continua emocionant.

Sóc la Yolanda Navarro, vaig cursar estudis superiors de disseny d’interiors a l’escola superior de disseny i arts plàstiques de Catalunya Deià. Per suposat, una de les millors etapes de la meva vida, per tot allò que va representar com a descobriment i posada en marxa de la meva vocació pel disseny d’interiors.

Sense cap dubte que en aquesta vocació, la influència del meu pare té aquí una importància de pes. Conservaré sempre aquelles ocasions en què podia acompanyar-lo en alguna de les visites d’obra.

“Caminar amb el meu pare entre bastides i taulers va ser la meva primera escola”

Aquella sensació, em va fer sentir tan especial, que quan li vaig dir que volia ser interiorista, no vaig ser conscient del que volia dir quan va fer el comentari “filla, tu vols dormir a les nits?”. Amb el temps, vaig entendre que es referia a la responsabilitat, al compromís que va de la mà amb la professionalitat, però que mai no m’ha fet dubtar que a l’interiorisme he trobat el meu camí professional.

“Treballa en allò que t’agrada i deixaràs de treballar per sempre”

Dels consells que m’han donat al llarg de la meva vida professional, recordo especialment el d’un antropòleg, que en una conferència a la què assistíem alguns interioristes i arquitectes, va demanar màxim respecte als clients que contractessin els nostres serveis, que els escoltéssim i tinguéssim molt en compte les seves necessitats.

“¿Qui us heu pensat que sou per imposar únicament el vostre criteri de com ha de viure una persona al seu refugi, que és la seva vivenda?”

Com aquell altre consell que figurava a la filosofia de la universitat

“Els projectes han de funcionar, després ja els fareu bonics”

I si a aquestes influències i consells hi afegim la famosa cita del gran Pablo Picasso.

“Quan arribi la inspiració, que em trobi treballant”

Trobarem el valor dels meus projectes: Treball, compromís i il·lusió. Perquè tinguem clar que el més important en aquest món és això, la il·lusió.